dijous, 6 de novembre del 2014

EL NOM

Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altres temps jo fui
un xic temorega:
el nom m’era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes
per fer-me enutjar,
molts cops me’l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d’elles- ,   
Però no t’escau:
és nom de princesa.”
“Ai,quin nom més estrany”,
moltes altres feien;
i jo al fons del tot
sentia l’enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.

Clementina em dic,
Clementina em deia.

Però un any s’enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi nu
-jo mateixa el deia- ,
ara m’és honor
i m’és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l’amat
em canta a l’orella,
i entra en els recers
de l’ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.
Del cel de l’amor
tombava una estrella...
Ara el nom em lluu
damunt de la testa
Clementina em dic,
Clementina em deia.

Clementina Arderiu


1. Per què no li agradava el nom?
2. Quins noms preferia?
3. Per què ha canviat d'opinió?
4. T'ha passat una experiència similar?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada